Capote, bombolles, Palamós | Literatura
El viaje principal del turista es que pasa de puntetes pels llocs. Es evidente que hay sensibilidades diversas. Els uns han llegit la guia per informar-se de l’idioma i els perills i les raconades, i els altres es fien més de l’atzar i els consells, o només venen a menjar, beure i descansar. Seria injusto exigir al turista estándar que s’integri prou o que se’n torni amb certs coneixements d’aborigen. Aquest molt sovint no vol que el molestin més del cuenta, enllà d’esperar que el turista es comporti i pagui la minuta. Lo más habitual es estar-se lluny de casa pero fent més o menys el mateix, en circuitos força preestablerts i una mica dins d’una bombolla.
Entre el viatge llampec y la estación con sentido retrovisor tiene una modalidad que menja a totes dues bandes. Costa d’acotar-ne la durada, pero sol ser pròpia d’artistes i de malalts que canvien d’aires per concentrar-se o per curar-se —i d’expatriadosun caso que ara i aquí no ens interessa. Parlem d’un grapat de mesos, esclar, fet que situa l’estadant en uns llimbs estranys: és mig turista mig emigrant. Del primer n’adopta la mirada que tenyeix el rodal d’exotisme —la mirada de la ignorancia— i de l’altre en pot assumir, sovint per força, la necessitat d’integrar-se, perquè tard o d’hora necessitarà metges yo otros operaris.
Fa cent anys que la Costa Brava en corre plena, d’aquests espècimens, vinguin de Barcelona vinguin d’arreu. D’un que ara se’n celebra el centenari del naixement, de l’escriptor Truman Capotese’n podria treure un motlle per avaluar-ne uns quants. Tot fugint de la fressa novaiorquesa, el famós escriptor s’instal·la a l’Hotel Trias (Palamós) el abril de 1960 con el seu xicot entre espera que li adobin una casa. Han recalado aquí por recomendación del periodista Robert Ruark, que ja fa un tiempo que hola és. L’objectiu de Capote és tancar-s’hi i acabar la magnífica novel·la Una sang fredainspirada en el asesinato de un granger en la seva familia, los Clutter, en Kansas. De hecho, Capote espera que los asesinos Dick Hickock y Perry Smith, dels qui s’ha fet amic per documentar-se, siguin executats —com si realitat i ficció haguessin d’anar de bracet.
Tres estius, más de 500 dies, passarà Capote a la contrada, estant-se en quatre llocs diferents: a la platja de la Catifa, a Sant Jordi d’Aro; en un xaleret en Sant Antoni de Calonge, y en un casalot en cala Senià, en Palamós. Ara és la Residència Literària Finestres, un indret que acull, de vegades, aquesta mena d’estadants que dèiem més amunt, ni carn ni peix, ni del tot apocalíptics ni del tot integrats.
Del pas de Capote per la Costa Brava no en queda quasi res. La bombola. Quatre provectes el van conèixer i en parlen tirant més de la fantasia que no pas del record sedimentat. Hola ha una ruta, poc demandada a l’oficina de turisme, que porta gent a llocs que ja no hi són, una pastelería, un restaurante. A les novel·les ia la correspondencia de Capote no s’hi troba cap referent d’envergadura. Ha de ser que s’hi va estar massa poc, que va treballar molt enclaustrat, tant li fa. Situats en un univers paralelo en què Capote s’ha quedadot a viure, escatiríem si ha fet de Tom Sharpe: después de 15 años en Llafranc, no parlava gota de català —un tel de castellà sí.